L’espectacle presenta l’Araceli, una veu narradora interpretada per Carolina Alabau, qui és alhora la cantant del muntatge i també la veu que guia a l’espectador.
Inspirada en Araceli González Carballo, primera parella de Joan Pujol (àlies Garbo). L’Araceli guia el públic a través dels contextos històrics del segle XX i del segle XVIII a Brasil i Alemanya, passant per llocs com Sao Paulo, Berlín, París, la Sevilla de Lorca i les platges a les quals cantava Dorival Caymmi, així com per la història individual de Johann Sebastian Bach.
L’espectacle presenta l’Araceli, una veu narradora interpretada per Carolina Alabau, qui és alhora la cantant del muntatge i també la veu que guia a l’espectador.
Inspirada en Araceli González Carballo, primera parella de Joan Pujol (àlies Garbo). L’Araceli guia el públic a través dels contextos històrics del segle XX i del segle XVIII a Brasil i Alemanya, passant per llocs com Sao Paulo, Berlín, París, la Sevilla de Lorca i les platges a les quals cantava Dorival Caymmi, així com per la història individual de Johann Sebastian Bach.
La música de l’espectacle inclou sambes i cançons brasileres del 1900 al 1960, tonades europees amb un enfocament especial en l’Alemanya dels anys trenta, i és clar, música del mestre Bach. Aquest últim apareix a través d’improvisacions lliures basades en les set cantates paganes, com a mostra de la part més social i personal del compositor de Leipzig. Aquestes peces articulen el ritme escènic de la peça, sent en ocasions teló de fons dels monòlegs d’Araceli, i en d’altres veritables ponts musicals entre les tonades d’una i altra banda de l’oceà.
L’espectacle es presenta en un format de trio amb piano, veu i violí, incorporant elements mínims en escena per donar protagonisme a la paraula narrada, la diversitat lingüística i la fusió d’estils musicals. L’austeritat escenogràfica permet una producció tècnica mínima i gran versatilitat d’adaptació a diferents espais, tant interiors com exteriors.
A més, el muntatge, en la seva part teatral, pot ser representat en català, castellà, anglès i portuguès.
L’espectacle es presenta en un format de trio amb piano, veu i violí, incorporant elements mínims en escena per donar protagonisme a la paraula narrada, la diversitat lingüística i la fusió d’estils musicals. L’austeritat escenogràfica permet una producció tècnica mínima i gran versatilitat d’adaptació a diferents espais, tant interiors com exteriors.
A més, el muntatge, en la seva part teatral, pot ser representat en català, castellà, anglès i portuguès.
Cada espectacle de SAMBACH reflecteix un compromís amb els reptes socials actuals. “A l’altra banda del mar” estableix paral·lelismes entre la realitat de Bach, el principi del segle XX i l’actualitat, destacant que la història repeteix patrons i conflictes cíclics. L’obra celebra l’expressió a través de l’art com a arma de resiliència i com a pont entre cultures i èpoques, demostrant, un cop més, allò que deia Juan Ramón Jiménez:
“En temps de guerra, la bellesa esdevé un acte de resistència.”
Cada espectacle de SAMBACH reflecteix un compromís amb els reptes socials actuals. “A l’altra banda del mar” estableix paral·lelismes entre la realitat de Bach, el principi del segle XX i l’actualitat, destacant que la història repeteix patrons i conflictes cíclics. L’obra celebra l’expressió a través de l’art com a arma de resiliència i com a pont entre cultures i èpoques, demostrant, un cop més, allò que deia Juan Ramón Jiménez:
“En temps de guerra, la bellesa esdevé un acte de resistència.”
